La incidencia de les arts plàstiques en la cronofotografia

Les fotografies van demostrar que els patrons utilitzats durant segles per representar el moviment, especialment el galop del cavall, eren totalment erronis. Diu Demenye, colaborador de Marey:

El gran pintor Meissonnier ( pintor de batalles en les que figuren nombrosos cavalls en moviment), visitava el nostre laboratori i s'intiresava per els passos del cavall que procurava representar amb exactitud. Davant dels primers anàlisis fotogràfics que els presentem, va fer un crit d'extranyesa i va acusar a la nostra càmara de visió falsa: " quan m'ensenyeu un cavall galopant com aquest (ensenyava un dels seus croquis) llavors em quedaré satisfet amb la vostra invensió"

No va tenir més remeu que reconéixer la exactitut de la fotografia. Resulta tòpic indicar la influència d'aquests descubriment en les escenes hípiques pintades per Degas, per exemple. També es veu reflexa't aquest ús de seqüència fotogràfica en la obra de Duchamp, Nuu baixant per una escala de l'any 1912. Els moviments d'una mateixa figura es repeteixen, igual que en la Cronofotografia de Marey.

El Futurisme reflexà també la mateixa preocupacio, sobre tot en les obres de Giacomo Balla com Dinamisme d'un gos lligat amb corretja, La mà del violinista i Noia que corre pel balcó. Pot apreciar-se com un fenòmen de rebot, la experiència inicialment fotogràfica ( Muybridge, Marey) passa a la pintura (Duchamp, Balla y altres futuristes).

Galeria futurista

La farola. 1909

Vol d'oreneta. 1912

L'automobil ha passat. 1913

Violí i paleta. 1910

Giacomo Balla i La mà del Violinista

Giacomo Balla es un pintor Italià que pertany al moviment d'avantguarda Futurista que va néixer a Turín l'any 1817 i va morirà a Roma l'any 1

958.

Balla va començar pintant les ciutats de nits i ha interessar-se pels problemes del món obrer i marginal, la influència del moviment futurista sobre Balla va sorgir a partir d'un viatge que va realitzar a París on també li va atraure l'impressionisme, per la seva manera de descomposar els color

s i les formes. Això s'aprecia a la seva obra La Jornada del Obrer.

L'any 1910 firma junt a altres pintors el manifest Futurista. Les seves primeres obres (vols ràpids, línies de velocitat, etc.) van ser les institucions que van donar impuls i ritme a les experimenacions

dels primers anys del futurisme. Seguint la seva obra ens trobem amb Nena que corre pel balcó i el Dinamisme d'un gos lligat.

Nena que corre pel Balcó.1912

Dinamisme d'un gos lligat.1912

Després de profunditzar en els temes del moviment futurista, com dividir una imatge, per exemple, perquè davant dels nostres ulls sembli un moviment, Balla es desinteresà d'aquest moviment. Durant els anys 20 es va apropar més al cinema i a la psicologia, i a

partir de 1930 retornà als temes figuratius dels seus anys pre-futuristes, pintant ciutat, paisatges i retrats. Balla també va ser precursor del dadaísme i també se'l va considerar un dels representats de l'art abstracte italià.

La mà del violinista (1912)

Giacomo Balla

Tate Gallery

Oli sobre llenç 52 x 75 cm.

Balla va decorar la casa de Löwenstein on va coneixer a Arthur Löwenstein, un violinista aficionat. En una carta a la seva família el Novembre de 1912 comentava que tenia casi acabat un estudi de la má del marit i amb diferents posicions de l'arc seguint aquests moviments. Dos pàgines en el seu llibre de notes sobre el ritme d'un arc que es troba cobert amb petits estudis del motiu central: la mà en moviment. Per conseguir una sensació de moviment i soroll emplea unes linies de colors que es situen unes paral·leles a les altres. Els colors que utilitza Balla son gros, ocres i marrons, amb petits traços de turquesa, blau, taronja, violeta i rosa. El ritme del violinista representa la concepció més madura de la idea de Boccioni sobre la relació del objecte i l'ambient, i això ho consegueix fonent aquest objecte amb el fons. La forma trapezoidal del llenç permet al espectador tenir la sensació de que el violí sortirà del quadre.

Manifests Futuristes

"Declarem que l'esplendor del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil de curses adornat amb grans tubs com serps d'alè explosiu [...], un automòbil que rugeix i sembla córrer sobre la metralla és més bonic que la Victòria de Samotràcia. Volem cantar a l'home que el condueix [...]. Per què hem de mirar enrere quan el que necessitem és fer caure les portes misterioses de l'Impossible? El Temps i l'Espai han mort [...]. Volem glorificar la guerra, única higiene del món, el militarisme, el patriorisme, l'afany destructor dels anarquistes, les belles idees que maten i el menyspreu a la dona [...]. És a Itàlia on llancem aquest manifest de violència enderrocadora i incendiària, a través del qual fundem avui el Futurisme, perquè volem alliberar Itàlia de la gangrena que són els professors, els arqueòlegs, els cecerones i els antiquaris [...]. La veritat és que el fet d'anar sovint als museus, a les biblioteques i a les acadèmies ( aquests cementiris d'esforç perduts, aquests calvaris de somnis crucificats, aquests registres d'impulsos trencats...!) és, per als artistes, el que la tutela prolongada dels pares representa per als nois intel·ligents, embriacs de talent i de voluntat ambiciosa"

TOMMASO MARINETTI, Manifest del futurisme, 1909 (text adaptat)

"Revoltem-nos contra la superfície, contra la banalitat i la facilitat botiguera i bagassa que fan profundament menyspreables la majoria dels artistes respectats de totes les regions d'Itàlia.

Aire doncs, restauradors a sou de vells cromos! Arqueòlegs afectats de necrofília crònica! Aire, crítics, alcavots complaents! Airem acadèmies gotoses, professors buidaampolles i ignorants! Aire! [...]

Que siguin sepultats els morts en les entranyes més profundes de la Terra! Que sigui de sembarassat de mòmies el llindar del futur! Lloc als joves, als violents, als temeraris!"

UMBERTO BOCCIONI, CARLO CARRÀ i altres. Manifest dels pintors futuristes, 1910 (text adaptat)