Giacomo Balla i La mà del Violinista

Giacomo Balla es un pintor Italià que pertany al moviment d'avantguarda Futurista que va néixer a Turín l'any 1817 i va morirà a Roma l'any 1

958.

Balla va començar pintant les ciutats de nits i ha interessar-se pels problemes del món obrer i marginal, la influència del moviment futurista sobre Balla va sorgir a partir d'un viatge que va realitzar a París on també li va atraure l'impressionisme, per la seva manera de descomposar els color

s i les formes. Això s'aprecia a la seva obra La Jornada del Obrer.

L'any 1910 firma junt a altres pintors el manifest Futurista. Les seves primeres obres (vols ràpids, línies de velocitat, etc.) van ser les institucions que van donar impuls i ritme a les experimenacions

dels primers anys del futurisme. Seguint la seva obra ens trobem amb Nena que corre pel balcó i el Dinamisme d'un gos lligat.

Nena que corre pel Balcó.1912

Dinamisme d'un gos lligat.1912

Després de profunditzar en els temes del moviment futurista, com dividir una imatge, per exemple, perquè davant dels nostres ulls sembli un moviment, Balla es desinteresà d'aquest moviment. Durant els anys 20 es va apropar més al cinema i a la psicologia, i a

partir de 1930 retornà als temes figuratius dels seus anys pre-futuristes, pintant ciutat, paisatges i retrats. Balla també va ser precursor del dadaísme i també se'l va considerar un dels representats de l'art abstracte italià.

La mà del violinista (1912)

Giacomo Balla

Tate Gallery

Oli sobre llenç 52 x 75 cm.

Balla va decorar la casa de Löwenstein on va coneixer a Arthur Löwenstein, un violinista aficionat. En una carta a la seva família el Novembre de 1912 comentava que tenia casi acabat un estudi de la má del marit i amb diferents posicions de l'arc seguint aquests moviments. Dos pàgines en el seu llibre de notes sobre el ritme d'un arc que es troba cobert amb petits estudis del motiu central: la mà en moviment. Per conseguir una sensació de moviment i soroll emplea unes linies de colors que es situen unes paral·leles a les altres. Els colors que utilitza Balla son gros, ocres i marrons, amb petits traços de turquesa, blau, taronja, violeta i rosa. El ritme del violinista representa la concepció més madura de la idea de Boccioni sobre la relació del objecte i l'ambient, i això ho consegueix fonent aquest objecte amb el fons. La forma trapezoidal del llenç permet al espectador tenir la sensació de que el violí sortirà del quadre.