El punt de partida, pel qual simbolitzava d’innovació i de ruptura, va ser el cubisme, especialment la seva aplicació a l’estudi del moviment (M.Duchamp).
Nu baixant una escala. 1912 Marcel Duchamp
Algunes de les obres futuristes van ser criticades pels cubistes, que deien que, de fet, eren simples reproduccions d’exposicions fotogràfiques. Però els futuristes no es conformaven amb l’estudi científici de
l moviment físic. Els va interessar el moviment perquè representava la transformació, el futur, el canvi constant, més que el seu estudi, els interessava la seva utilització com a motiu i com a símbol. La fascinació futurista per la velocitat estava relacionada amb el concepte de progrés.
La marginalitat d’Itàlia en el procés de mecanitzacó europea va dur els intel·lectes a indentificar el maquinisme amb la força que permetria superar un ordre antic i decadent. De manera que, a l’interés científic de Duchamp, els futuristes hi van oposar un entusiasme ideològic, irracional, que va veure la velocitat (més que no pas el moviment) coma símbol d’una societat nova. A més, en termes artístics, els seus objectius eren més ambiciosos: No es volien limitar a crear la sensació de moviment, sinó que volien veure com el moviment alterava i descomponia els cossos.
Volien captar la dinàmica en si mateixa, a través del que anomenaven línies-força (“ energia amb la qual tot abjecte respon a la llum i a l’ombra, i que engendra la forma-força i el color-força”) . Això s’aprecia en una obra del nostre autor futurista, Giacomo Balla (1871-1958), Velocitat abstracta: l’automòbil ha passat, no pretén captar el desplaçament físic de l’automòbil, sinó el concepte mateix de velocitat.
Desitjaven també expressar la manera com l’efecte físic del moviment generava simultàneament alteracions de l’estat d’ànim. La condició de l’art era, segons Boccioni, l’emotivitat; per això va fer quadres com ara Estats d’ànim: els que se’n van i Estat d’ànim: els que es queden.
Els que es queden. U.Boccioni 1911
Boccioni explica així les seves intencions en concebre una obra:
" Els impressionistes feien un quadre per mostrar un moment particular i subordinaven la vida del quadre a l'impacte d'aquest moment. Nosaltres sintetitzem tots els moments (temps, força, forma, color, to) i construïm així l'obra"
El futurisme no va sobreviure a la Primera Guerra Mundial. Boccioni va morir al front; per als altres membres d'aquest corrent, resultava difícil sostenir l'elogi de la tecnologia i de la destrucció en una societat, com la italiana, que havia patit tant a canvi de tan poc, i se'n van anar desvinculant.
Tot i que, inicialment, va ser un moviment que veia amb simpatia els corrents anarquistes, el feixisme, tan basat en allò irracional, va recollir, en alguns casos ( Marinetti especialment), els entusiames ressentits d'una guerra tan frustant per a les aspiracions italianes, i va acabar desacreditant els darrers supervivents identificats amb el futurisme. Altres moviments més vius, més rupturistes i més independents van anar prenent-li tot el protagonisme. I els antics futuristes es van implicar en altres corrents, pròxims a l'abstracció, a la pintura metafísica o al surrealisme. La flamada futurista va ser, doncs, un fenomen local, breu, intens, però estèril. Només en alguns països com Itàlia, Rússia o Catalunya va germinar amb força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada